© 2024 Laia Noal

Built with Indexhibit

Gardens under asphalt, 2023

Gardens under asphalt is a project that starts with the wild herbs (usually called weeds) that grew much more than usual in Barcelona during the 2020 lockdown due to the absence of humans on the streets and the lack of maintenance that allowed them to spread. Part of my interest in these plant species lies in the fact that they make visible the dialogue between the way in which we urbanize the spaces we inhabit and nature. This dialogue takes place quietly but constantly, especially because of its slowness, and it is usually unnoticed.
Traditionally, these species are called weeds and are cleared because they are considered bad or undesirable because they have grown uncontrolledly in areas not intended for them, thus becoming a silent resistance to urbanism and reminding us of the gardens hidden under the asphalt of the city. But there are many specialists, from botanists and gardeners to landscapers who propose to rename them as wild, spontaneous, wandering herbs... because they are actually plants with many properties and have the capacity to generate great biodiversity. In this project, I am interested in using wild herbs nomenclature because it contravenes the concept of domesticated nature.
They are also the first to recolonize the urbanized spaces that have been left out of use and which Gilles Clément calls Third Landscape and defines as: “residual spaces that are left out of order and express neither power nor submission. They tend to be terrains that had previously been exploited and are now abandoned or on standby." What interests me from the perspective of Clément is the fact that he proclaims as a right the non-organization, non-urbanization, non-control and non-domain of these areas, since they do not depend on the intervention of experts or on any kind of maintenance, but on a collective conscience. Turning them into refuges for diversity that contain the biological future.
Starting from the wild herbs and the Third Landscape the project is articulated in three axes. A first axis formed by an herbarium presented in a sculptural format made of the 20 species of wild herbs most commonly found in Barcelona. A second axis dedicated to the Third Landscape formed by 20 photographs of third landscapes I have documented from the city of Barcelona. And a last axis consisting of a collaborative installation made from seeds of wild herbs.
To develop the project, I walked the different districts of Barcelona mapping all the third landscapes that I found and documenting all the different species of wild herbs that I encountered. All the information retrieved can be consulted on the following links: third landscapes, wild herbs, routes.
The aim of the project is to rethink our relationship with nature in the city, specially with this plant species that are regarded as undesirable and linked to garbage. But given that they are self-sustaining and generate a lot of biodiversity, instead of fighting them, we should cooperate with them. In a context of climate crisis and drought these species could be the key to the future.

Third landscape routes

Location of the Third landscapes

Wild herbs indetified

-

Jardines bajo el asfalto es un proyecto que parte de las hierbas silvestres (habitualmente llamadas malas hierbas) que crecieron mucho más del habitual en Barcelona durante el confinamiento del año 2020 debido a la ausencia de humanos en las calles y de la falta de mantenimiento que provocó que no se desbrozaran. Mi interés en estas especies vegetales radica en el hecho que hacen visible el diálogo entre la manera en que urbanizamos los espacios que habitamos y la naturaleza. Este diálogo se da de manera silenciosa pero constante, especialmente por la lentitud a que sucede, y pasa normalmente desapercibido.
Tradicionalmente, estas especies reciben el nombre de malas hierbas y se arrancan por ser consideradas malas o no deseables porque han crecido de manera descontrolada en espacios no destinados para ellas, conviertiéndose así una resistencia silenciosa al urbanismo y recordándonos los jardines que se esconden bajo el asfalto de la ciudad. Pero hay muchos especialistas, desde botánicos y jardineros hasta paisajistas que proponen renombrarlas como hierbas silvestres, espontáneas, vagabundas… porque en realidad son plantas con muchas propiedades y que tienen la capacidad de generar una gran biodiversidad. En este proyecto me interesa utilizar la nomenclatura de hierba silvestre porque se contrapone al concepto de natura domesticada.
También son las primeras en recolonizar los espacios urbanizados que han quedado en desuso y que Gilles Clément denomina Tercer paisaje y define como: “espacios residuales que quedan fuera del ordenamiento y no expresan ni poder ni sumisión. Acostumbran a ser terrenos que habían sido anteriormente explotados y ahora están abandonados o se encuentran en espera.” Lo que me interesa de la perspectiva de Clément es el hecho que proclame como derecho el no ordenamiento, la no urbanización, el no control ni dominio de estos espacios, puesto que no dependen de la intervención de expertos ni de ningún tipo de mantenimiento, sino de una consciencia colectiva. Convirtiéndolos en refugios para la diversidad que contienen el futuro biológico.
Partiendo de las hierbas silvestres y el Tercer paisaje el proyecto se articula en tres ejes. Un primer eje formado por un herbario en fomato escultórico realizado con las 20 especies de hierbas silvestres que podemos encontrar más habitualmente en Barcelona. Un segundo eje dedicado al Tercer paisaje formado por 20 fotografías de terceros paisajes que he documentado de la ciudad de Barcelona. Y un último eje que consiste en una instalación colaborativa elaborada a partir de semillas de hierbas silvestres.

Rutas por el Tercer paisaje

Localización del Tercer paisaje

Hierbas silvestres identificadas

-

Jardins sota l’asfalt és un projecte que parteix de les herbes silvestres (habitualment anomenades males herbes) que van créixer molt més de l’habitual a Barcelona durant el confinament de l’any 2020 degut a l’absència d’humans als carrers i de la falta de manteniment que va provocar que no es desbrossessin. El meu interès en aquestes espècies vegetals rau en el fet que fan visible el diàleg entre la manera en què urbanitzem els espais que habitem i la natura. Aquest diàleg es dóna de manera silenciosa però constant, especialment per la lentitud a què succeeix, i passa normalment desapercebut.
Tradicionalment, aquestes espècies reben el nom de males herbes i es desbrossen per ser considerades dolentes o no desitjables perquè han crescut de manera descontrolada en espais no destinats per a elles, esdevenint així una resistència silenciosa a l’urbanisme i recordant-nos els jardins que s’amaguen sota l’asfalt de la ciutat. Però hi ha molts especialistes, des de botànics i jardiners fins a paisatgistes que proposen reanomenar-les com a herbes silvestres, espontànies, rodamons… perquè en realitat són plantes amb moltes propietats i que tenen la capacitat de generar una gran biodiversitat. En aquest projecte m’interessa utilitzar la nomenclatura d’herba silvestre perquè es contraposa al concepte de natura domesticada.
També són les primeres a recolonitzar els espais urbanitzats que han quedat en desús i que Gilles Clément anomena Tercer paisatge i defineix com: “espais residuals que queden fora de l’ordenament i no expressen ni poder ni submissió. Acostumen a ser terrenys que havien sigut anteriorment explotats i ara estan abandonats o es troben en espera.” El que m’interessa de la perspectiva de Clément és el fet que proclami com a dret el no ordenament, la no urbanització, el no control ni domini d’aquests espais, ja que no depenen de la intervenció d’experts ni de cap mena de manteniment, sinó d’una consciència col·lectiva. Convertint-los en refugis per a la diversitat que contenen el futur biològic.
Partint de les herbes silvestres i el Tercer paisatge el projecte s’articula en tres eixos. Un primer eix format per un herbari en fomat escultòric realitzat amb les 20 espècies d’herbes silvestres que podem trobar més habitualment a Barcelona. Un segon eix dedicat al Tercer paisatge format per 20 fotografies de tercers paisatges que he documentat de la ciutat de Barcelona. I un darrer eix que consisteix en una instal·lació col·laborativa elaborada a partir de llavors d’herbes silvestres.

Rutes pel Tercer paisatge

Localització del Tercer paisatge

Herbes silvestres identificades