Esdevenir paisatge, 2024
The fundamental element of a stream is water, which transforms and nourishes the environment, giving life to the plant and animal species that inhabit it and dragging all the waste that humans generate during the urbanization of our environment.
This installation is the result of the relocation of various residual elements used in construction (fabric, cement, bricks, mortar, gravel, etc.) and some natural elements typical of the landscape of Masnou’s stream (pioneer plants and soil).
The waste, which did not originally belong to the the stream’s landscape and has arrived there randomly, transforming it and at the same time being transformed by it. The action of the water has been modifying and shaping it, turning it into part of the landscape.
The fabric that constitutes the central part of the installation has ended up generating a symbiosis with the land and the pioneer plants that grow in the stream, becoming an inseparable element of the environment. One of the effects generated by water on this residual material that most caught my attention is what is known as “wet cloth”. A technique typical of classical stone sculpture works that was used to represent the human body by sculpting the fabric as if it was wet. In this case, the body is the landscape and the sculptor is the water.
In this game of relocations I do one last one, by taking a fragment of this fabric, residual and natural materials to relocate them again into the exhibition hall.
-
El elemento fundamental de una riera es el agua, que transforma y nutre el entorno dando vida a las especies vegetales y animales que lo habitan y arrastrando todos los residuos que generamos los humanos durante la urbanización de nuestro entorno.
Esta instalación es fruto de la deslocalización de varios elementos residuales utilizados en construcción (tela, cemento, ladrillos, mortero, grava…) y algunos elementos naturales propios del paisaje de la riera de El Masnou (plantas pioneras y tierra).
Los residuos, que no pertenecían originalmente al paisaje de la riera y han llegado de forma azarosa, transformándolo y al mismo tiempo siendo transformados por él. La acción del agua les ha ido modificando y moldeando, convirtiéndolos en parte del paisaje.
El lienzo que constituye la parte central de la instalación ha acabado generando una simbiosis con la tierra y las plantas pioneras que crecen en la riera, convirtiéndose en un elemento indisociable del entorno. Uno de los efectos generados por el agua sobre este material residual que más me llamó la atención es lo que se conoce como “trapos mojados”. Una técnica propia de la escultura clásica en piedra que se utilizaba para poder representar el cuerpo humano a través de esculpir la tela como si estuviera mojada. En ese caso, el cuerpo es el paisaje y el escultor el agua.
En este juego de deslocalizaciones yo hago una última, al tomar un fragmento de esta tela, materiales residuales y naturales para deslocalizarlos de nuevo llevándolo a la sala de exposiciones.
-
L’element fonamental d’una riera és l’aigua, que transforma i nodreix l’entorn donant vida a les espècies vegetals i animals que l’habiten i arrossegant tots els residus que generem els humans en l’urbanització del nostre entorn.
Aquesta instal·lació és fruit de la deslocalització de diversos elements residuals utilitzats en construcció (tela, ciment, maons, morter, grava…) i alguns elements naturals propis del paisatge de la riera del Masnou (plantes pioneres i terra).
Els residus, que no pertanyien originalment al paisatge de la riera i hi han arribat de manera atzarosa, transformant-lo i alhora essent transformats per ell. L’acció de l’aigua els ha anat modificant i modelant, convertint-los en part del paisatge.
La tela que constitueix la part central de la instal·lació ha acabat generant una simbiosi amb la terra i les plantes pioneres que creixen a la riera, convertint-se en un element indisociable de l’entorn. Un dels efectes generats per l’aigua sobre aquest material residual que més em va cridar l’atenció és el que es coneix com a “draps molls”. Una tècnica pròpia de l’escultura clàssica en pedra que s’utilitzava per poder representar el cos humà a través d’esculpir la tela com si estigués molla. En aquest cas, el cos és el paisatge i l’escultor l’aigua.
En aquest joc de deslocalitzacions jo en faig una darrera, al agafar un fragment d’aquesta tela, materials residuals i naturals per deslocalitzar-los de nou portant-ho a la sala d’exposicions.