About : Laia Noal

Laia Noal’s artistic practice revolves around the exploration of the relationship that human beings maintain with nature — a complex and ever-changing bond that becomes the central axis of her projects.
Landscape, territory, and plant life are recurring elements that allow her to question the ways we perceive and interact with our surroundings, as well as the imaginaries that shape our idea of nature.
Over the past three centuries, the accelerated transformation of ecosystems caused by human activity has generated new ways of inhabiting and understanding the world. The growing distance between what we call human and what we consider natural constitutes a point of friction that runs through her work: a diffuse boundary where artificiality takes on a prominent role and continuously redefines the limits of the landscape.
In an increasingly hyperconnected and mediated global context, where the speed of transformation hinders our ability to perceive the processes unfolding around us, her research turns toward the new relationships, behaviours, and sensibilities that emerge. She approaches these inquiries from the field of visual arts, yet through a lens that remains permeable to other disciplines, understanding knowledge as an expanded ecosystem.
Her influences engage with a wide range of fields — from poetry to philosophy, from anthropology to dance, as well as scientific disciplines such as botany, geology, and physics — all of which inform her ways of observing and constructing visual narratives.
Her practice is fundamentally multidisciplinary, exploring sculpture, installation, sound art, painting, photography and drawing. Conceiving these languages as flexible membranes capable of interacting, cross-pollinating, and offering new approaches to the territory and the beings that inhabit it, revealing alternative ways of understanding and moving through the world.

La práctica artística de Laia Noal se articula en torno a la exploración de la relación que los seres humanos mantienen con la naturaleza, un vínculo complejo y cambiante que se convierte en el eje central de sus proyectos. El paisaje, el territorio y los seres vegetales son elementos recurrentes que le permiten cuestionar las formas de percepción e interacción con el entorno, así como los imaginarios que configuran nuestra idea de naturaleza.
A lo largo de los últimos tres siglos, la transformación acelerada de los ecosistemas causada por la actividad humana ha generado nuevas maneras de habitar y de entender el mundo. La distancia creciente entre aquello que denominamos humano y aquello que consideramos natu-ral constituye un punto de fricción que atraviesa su obra: una frontera difusa donde la artificialidad adquiere protagonismo y redefine constantemente los límites del paisaje.
En un contexto global cada vez más hiperconectado y mediatizado, donde la velocidad de las transformaciones dificulta la percepción de los procesos que nos rodean, su investigación se orienta hacia las nuevas relaciones, comportamientos y sensibilidades que emergen. Lo hace desde las artes visuales, pero también desde una mirada permeable a otras disciplinas, entendiendo el conocimiento como un ecosistema expandido.
Sus influencias dialogan con campos diversos —de la poesía a la filosofía, de la antropología a la danza, pasando por disciplinas científicas como la botánica, la geología o la física— que informan su manera de observar y construir relatos visuales.
Su práctica es esencialmente multidisciplinar, explorando la escultura, las instalaciones, el arte sonoro, la pintura, la fotografía y el dibujo. Concibiendo estos lenguajes como membranas flexibles capaces de interactuar, contaminarse y ofrecer nuevas formas de aproximación al territorio y a los seres que lo habitan, revelando otras maneras posibles de entender y transitar el mundo.

La pràctica artística de Laia Noal s’articula al voltant de l’exploració de la relació que els humans mantenen amb la natura, un vincle complex i canviant que esdevé l’eix central dels seus projectes.
El paisatge, el territori i els éssers vegetals són elements recurrents que li permeten qüestionar les formes de percepció i d’interacció amb l’entorn, així com els imaginaris que configuren la nostra idea de natura.
Al llarg dels darrers tres segles, la transformació accelerada dels ecosistemes a causa de l’activitat humana ha generat noves maneres d’habitar i d’entendre el món. La distància creixent entre allò que anomenem humà i allò que considerem natural és un punt de fricció que travessa la seva obra: una frontera difusa on l’artificialitat pren protagonisme i redefineix constantment els límits del paisatge.
En un context global cada vegada més hiperconnectat i mediatitzat, on la velocitat de les transformacions dificulta la percepció dels processos que ens envolten, la seva re-cerca s’interessa per les noves relacions, comportaments i sensibilitats que emergeixen. Ho fa des de les arts visuals, però també des d’una mirada permeable a altres disciplines, entenent el coneixement com un ecosistema expandit.
Les seves influències dialoguen amb camps diversos —de la poesia a la filosofia, de l’antropologia a la dansa, passant per disciplines científiques com la botànica, la geolo-gia o la física— que informen la seva manera d’observar i de construir relats visuals.
La seva pràctica és essencialment multidisciplinària, explorant l’escultura, les ins-tal·lacions, l’art sonor, la pintura, la fotografia i el dibuix. Concebent aquests llenguatges com membranes flexibles capaces d’interactuar, contaminar-se i oferir noves formes d’aproximació al territori i als éssers que l’habiten, revelant altres maneres possibles d’entendre i transitar el món.