Poètiques de la destrucció
Exhibition at LAB36 (12.01.23-10.02.23)
Curatorial text by Jordi Garrido
Laia Noal centra la seva investigació artística en una de les branques amb més trajectòria de la Història de l’Art: el paisatge; la seva percepció i la seva representació. Prenent aquesta dicotomia entre percebre i representar, situem a Noal en una llarga tradició que a occident abraça des del Romanticisme fins al land art; a diferència d’aquests, però, l’artista parteix d’una percepció multisensorial: olors, temperatures, textures i, evidentment, la visió del paisatge, que són també els elements amb què treballa per a representar l’entorn.
En aquest projecte concret, partim del constant bombardeig d’imatges de paisatges que consumim i idealitzem i què, per aquest mateix fet, ja pateixen alteracions a escala mínima. Són justament els petits canvis derivats del consum del paisatge el que detona que Noal hi vulgui reparar partint d’aquesta percepció múltiple, per traçar el camí que va dels canvis més subtils (microplàstics, contaminació atmosfèrica, etc.) fins a les alteracions més radicals i destructives, com els incendis que van assolar el Cap de Creus l’estiu de 2021.
Partint de la percepció tant dels canvis dramàtics com dels discrets, Noal representa el paisatge fugint de l'evident horitzontalitat que marca la divisió entre terra o mar i el cel: en formats verticals que ens remeten tant als paisatges orientals, com als fons de retaules de la baixa edat mitjana. Tot sense oblidar l’omnipresència de la pantalla de l’smartphone, que ens marca la verticalitat a l’hora de consumir imatges diàriament.
Amb tot, Laia Noal proposa una aproximació al paisatge de manera multisensorial, juxtaposa elements, els descontextualitza i els aïlla per evidenciar la degradació que podem arribar a provocar en la natura; un glossari de la pressió que exercim sobre el planeta: una poètica de la destrucció.
-
Laia Noal centra su investigación artística en una de sus ramas con más trayectoria de la Historia del Arte: el paisaje; su percepción y su representación. Tomando esta dicotomía entre percibir y representar como punto de partida, situamos a Noal en una larga tradición que en occidente abarca desde el Romanticismo hasta el land art; sin embargo, a diferencia de éstos, la artista parte de una percepción multisensorial: olores, temperaturas, texturas y, evidentemente, la visión del paisaje, que son a su vez los elementos con los que trabaja para representar el entorno.
En este proyecto concreto, partimos del constante bombardeo de imágenes de paisajes que consumimos e idealizamos y que, por ello mismo, ya sufren alteraciones a escala mínima. Son precisamente los pequeños cambios derivados del consumo del paisaje el detonante que lleva a Noal a reparar en ellos partiendo de esta percepción múltiple, para trazar el camino que va desde los cambios más sutiles (microplásticos, contaminación atmosférica, etc.) hasta las alteraciones más radicales y destructivas, como los incendios que asolaron el Cap de Creus el verano de 2021.
Partiendo de la percepción tanto de los cambios dramáticos como de los discretos, Noal representa el paisaje huyendo de la evidente horizontalidad que marca la división entre tierra o mar y el cielo: en formatos verticales que nos remiten tanto a paisajes orientales como a los fondos de los retablos de la baja edad media. Todo ello sin olvidar la omnipresencia de la pantalla del smartphone, que nos marca la verticalidad en el consumo de imágenes del día a día.
Con todo, Laia Noal propone una aproximación al paisaje de manera multisensorial, yuxtapone elementos, los descontextualiza y los aísla para evidenciar la degradación que podemos llegar a provocar en la naturaleza; un glosario de la presión que ejercemos sobre el planeta: una poética de la destrucción.
-
Laia Noal focuses her artistic investigation in one of the most long-worked subjects in Art History: landscape; its perception and its representation. Taking this dichotomy as a starting point between perceiving and representing, one can place Noal in a tradition that, in the western tradition, encompasses from Romanticism to Land Art; unlike these, nonetheless, the artist works from a multisensorial kind of perception: smells, temperatures and, obviously, the glance of the landscape, which are also the elements she works with when representing the environment.
In this specific project, we start from the constant bombing of landscape images that we consume and idealize every day, and which for this very reason, already suffer alterations on minimal scale. These very small changes derived from consuming landscapes are what lead Noal to observe them from this multiple perception, in order to trace a way from the most subtle changes (microplastics, air pollution, etc.) to the more radical and destructive ones, such as the fires that devastated Cap de Creus in summer 2021.
Based on the perception of both dramatic and discrete changes, Noal represents the landscape fleeing from the obvious horizontality that marks the division between land or sea and the sky: vertical formats that refer us both to traditional eastern Asian landscapes and to the backgrounds of altarpieces of the late Middle Ages. All this without forgetting the omnipresence of the smartphone screen, which marks the verticality in consuming images in our everyday life.
All in all, Laia Noal offers an approach to landscape in a multisensorial way, juxtaposing elements, decontextualizing and isolating them to show the degradation that we can cause in nature; a glossary of the pressure we exert on the planet: a poetics of destruction.